SOMNIS ENAMORATS
Cada vegada que
intentava obrir els ulls, la foscor m'impedia observar-ho.
Quan la lluna, va eixir
a treballar com cada nit, vaig decidir encendre els sentiments i provar a
portar-los pel bon sender.
Vaig imaginar dos
siluetes tombades en la neu blanca i la velocitat en la cara al baixar per una
cascada.
Vaig visualitzar dos
xispes tancades dins d'una ximeneia i abraçades profundes fins a altes hores de
la matinada.
Vaig calmar la meua
preocupació veient dos reflexos disfressats en els carrerons de penombra i els
rajos brillants del sol, unint-se en el mar.
Vaig dibuixar en els meus
somnis dos donyets de jardí, junts davant de ningú, i vaig pintar dos caragols
marcant-se junts un destí.
Vaig canviar un et vull
per una mirada, una floreta per un somriure i un t'estime per una cançó.
Vaig encendre tota la
llum d'una ciutat perquè l'electricitat dels seus dos rostres es van trobar a
mitat camí.
I vaig aconseguir
enllaçar dos mans diferents, acompanyades del batec ràpid dels seus cors.
Vaig despertar i em vaig
donar compte que tampoc és demanar molt, si no tan sols somiar un moment.
Que tampoc és un per
sempre, si no un ací i un ara, i que tampoc és el món contra a tu, si no els
dos contra el món.
Vaig decidir comprar una
caixa i guardar la meua por, obrir una finestra i permetre que el sol, junt amb
la lluna, canvien el meu cor.
Per tant, ara això de fora no m'interessa per
que l'amor no té un dia especial, especials són tots els segons de la teua vida
junt amb ell.
I de sobte, només de sobte, apareixerà en la
meua vida i pel moment, espere, guardant els antics records en pots de mel.