Cantando por bulerías

SOMNIS ENAMORATS

Cada vegada que intentava obrir els ulls, la foscor m'impedia observar-ho.

Quan la lluna, va eixir a treballar com cada nit, vaig decidir encendre els sentiments i provar a portar-los pel bon sender.

Vaig imaginar dos siluetes tombades en la neu blanca i la velocitat en la cara al baixar per una cascada.

Vaig visualitzar dos xispes tancades dins d'una ximeneia i abraçades profundes fins a altes hores de la matinada.

Vaig calmar la meua preocupació veient dos reflexos disfressats en els carrerons de penombra i els rajos brillants del sol, unint-se en el mar.

Vaig dibuixar en els meus somnis dos donyets de jardí, junts davant de ningú, i vaig pintar dos caragols marcant-se junts un destí.

Vaig canviar un et vull per una mirada, una floreta per un somriure i un t'estime per una cançó.

Vaig encendre tota la llum d'una ciutat perquè l'electricitat dels seus dos rostres es van trobar a mitat camí.

I vaig aconseguir enllaçar dos mans diferents, acompanyades del batec ràpid dels seus cors.

Vaig despertar i em vaig donar compte que tampoc és demanar molt, si no tan sols somiar un moment.

Que tampoc és un per sempre, si no un ací i un ara, i que tampoc és el món contra a tu, si no els dos contra el món.

Vaig decidir comprar una caixa i guardar la meua por, obrir una finestra i permetre que el sol, junt amb la lluna, canvien el meu cor.

 Per tant, ara això de fora no m'interessa per que l'amor no té un dia especial, especials són tots els segons de la teua vida junt amb ell.

 I de sobte, només de sobte, apareixerà en la meua vida i pel moment, espere, guardant els antics records en pots de mel.