Hi han vegades que de tant que un mateix ha de suportar, acaba explotant de tal forma que no veu eixida, solament foscor, dessitjant poder veure una xicoteta llum al final del camí.
No passa res, es normal, a tots ens succeïx o ens ocurrirà alguna vegada en la vida, pero un mateix ha de lluitar pero allò que tant s'espera, eixe moment en el que únicament existixen els somriures, on les coses no tenen altre remeï que anar bé.
Poquet a poquet, vas a recuperar les teues forces, poquet a poquet vas a començar a trobar-te bé de nou, però paciència tot aplega en el moment que ha de aplegar.
Saps tot el que signifiques per a mi, i saps tot el que te necessite en la meua vida, perque amb el teu somriure i amb la teua manera de ser, jo sóc feliç. Quan estigues mal, pensa en tots els moments genials que hem passat els dos junts i sobre tot pensa en tots aquells que ens queden.
Tens que ficar molta força per a tornar a ser tu, eixe nen que contagia l'alegria, i que enfureix a la vegada amb la seua negativitat.
Te vullc, i vullc vore't prompte per que els dos no funcionem bé si passa tant de temps sense vore'ns. A per totes, tu pots amb això i amb molt més, no dubtes mai de tu, comença a valorar-te i comença a ser feliç ja que realment ningú ho mereix més que tu.
T'estime d'ací a Sheillandia ja ho saps, tornem de nou a la vida, tranquil, no tingues por, no te vaig a deixar.
Ànim campió demostra al mòn i a tu mateix que els problemes te'ls menjes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario